jueves, 7 de mayo de 2015

Una aproximació a la sanitat catalana de 2015

Anualment, el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat s'encarrega de coordinar i publicar l'Estadística de la despesa sanitària pública (Estadística del gasto sanitario público, EGSP), on es recull, a nivell de tot l'Estat i de manera homogènia, la totalitat de la despesa sanitària pública. L'EGSP utilitza com a input primari les xifres de despesa sanitària pública lliurades pels diferents governs de salut de les comunitats autònomes i la resta de despesa sanitària pública de l'Estat, formada per la despesa de les mutualitats de funcionaris, la sanitat responsabilitat del Govern central, la despesa sanitària de la Seguretat Social i la despesa sanitària de les corporacions locals.

La despesa sanitària responsabilitat de la Generalitat de Catalunya recull la despesa sanitària consolidada segons criteri de meritació realitzada per tots els organismes i entitats que formen l'Agrupació Salut en el marc dels pressupostos de la Generalitat, d'acord amb les normes del Sistema Europeu de Comptes (SEC95).

La despesa en salut de les corporacions locals (ajuntaments, diputacions i consells comarcals) es correspon amb les liquidacions pressupostàries de les entitats locals del grup 3.1, sanitat, segons la classificació funcional del pressupost de despeses. La informació la facilita anualment la Direcció General de l'Administració Local del Departament de Governació i Relacions Institucionals.

També es calcula el que representen a Catalunya la despesa sanitària de les mutualitats públiques de l'Estat (MUFACE, MUGEJU i ISFAS), les mútues patronals d'accidents de treball i malalties professionals i l'Institut Social de la Marina (ISM).

La despesa sanitària privada està formada per dos agents de despesa diferents: la despesa directa de les famílies, provinent de la Comptabilitat Regional d'Espanya, i la informació de la despesa en assegurances lligades a la salut del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Tot i que els indicadors que calibren la salut dels ciutadans situen Catalunya, des que es va iniciar la crisi, per sobre de la mitjana espanyola en temes com l'atenció de l'infart, l'ictus, el control d'infeccions i la cirurgia del càncer, el pressupost sanitari per càpita de la Generalitat no ha deixat de caure anualment des del 2011, i el 2014 serà el tercer pitjor d'Espanya.

El pressupost sanitari per càpita ha experimentat una evolució remarcable des de l’any 2003, quan era de 860,03 € per càpita. Aquesta xifra va anar pujant any rere any fins al 2010 quan va arribar al seu valor més alt, situant-se als 1.297,45 € per càpita. A partir de l’any 2010 s’inicia un pronunciat descens que troba el seu punt més baix a l’any 2013, al situar-se als 1090,49 € per càpita. La pujada experimentada en el 2014 i en els pressupostos 2015, té una certa trampa atès que s’aconsegueix per un doble efecte: d’una banda la disminució de la població amb dret a atenció sanitària a Catalunya (tots els empadronats) i de l’altre, l’assumpció de nous serveis (sanitat penitenciària) que tot i representar un  increment en el pressupost d’ingressos, representa també un augment de les despeses per el mateix valor, tenint en efecte nul, sobre els serveis prestats als ciutadans. El mateix es pot dir de la recuperació de les pagues extra i de  les recuperacions de les condicions dels interins. Tanmateix, a nivell estadístic, l’assignació per càpita aquest any 2015 serà de 1.120, 52 €, en la pràctica un valor molt similar a la de l’any 2006.

Hagués semblat prou coherent l’increment del pressupost de les polítiques de salut previstes per l’any 2015 per tal que la despesa per càpita en sanitat a Catalunya s’iguali amb la despesa de la resta de comunitats autònomes.

Però, sorprenentment, en la sanitat catalana les retallades han estat considerables i no uniformes. Això queda clar segons la informació feta pública pel portal de la transparència de la Generalitat. Segons les dades publicades el 2013 i el 2014, la congelació o reducció salarial dels empleats públics i del sector en general contrasten amb els increments de sous de set gerents d’hospitals o empreses del sector públic sanitari. Per contra, només dos directius s’han rebaixat el salari. I tot això un any en què, segons els pressupostos del 2014, el sou màxim per als alts càrrecs havia d’equivaler com a màxim al d’un conseller. Fins a 9 dels 17 directius que incompleixen aquest topall treballen en l’àmbit de la sanitat.

El pressupost en salut als comptes del 2014 registrava una retallada de 554 milions respecte a la partida en aquest àmbit del 2012 -el 2013 no es van aprovar pressupostos i es van prorrogar els anteriors-. Aquesta disminució del crèdit disponible, però, no ha impedit que alguns alts càrrecs de centres sanitaris inflessin les seves nòmines. Qui se l’ha augmentat més ha sigut el director general del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM): un 19,3%, fins als 95.718 euros bruts anuals.

Més enllà dels increments salarials aprovats aquest 2014, els alts càrrecs podran incrementar encara més els seus sous el 2015, segons els nous pressupostos. Aquest apartat modifica la llei de l’Institut Català de la Salut (ICS) i habilita els directius públics del sector a treballar en dos o més centres “si ho aconsella l’impuls i l’execució de projectes estratègics o de gestió compartida”. Els alts càrrecs que ho facin, segons fixen els mateixos pressupostos, podran veure incrementat el seu salari un 30%. En tot cas, els comptes del 2015 habiliten els centres concertats perquè tornin a pagar totes les nòmines als seus empleats, equiparant-los als treballadors directament contractats per la Generalitat.

Amb aquest escenari, hagués estat prou assenyat que als Pressupostos de la Generalitat de Catalunya pel 2015, en el que aplica al Departament de Salut, s’hagués deixat sense efecte l’increment retributiu dels alts càrrecs de la sanitat pública catalana.

Ans al contrari, d’ençà l’esclat de la crisi financera a l’Europa occidental, s’ha accelerat a casa nostra la dinàmica de retallades en els serveis públics que, entre altres, ha comportat una dramàtica reducció de recursos pressupostaris a la sanitat catalana, però que ha deixat de banda el referit ajust salarial dels alts càrrecs.

Segons les últimes dades de la Conselleria de Salut, a l'estiu del 2014, 176.908 catalans estaven en llista d'espera per ser operats, xifra superior dels 153.916 que hi havia el 2010, abans que el Govern de la Generalitat fes anar les tisores. En quatre anys, el pressupost del Servei Català de la Salut s'ha retallat un 14% (més de 1.000 milions d'euros) i, com a resultat els hospitals han reduït personal, retallat salaris, precaritzat condicions laborals i tancat plantes d'hospitals (1.000 llits entre el 2010 i el 2013).

Amb els professionals i els pacients en peu de guerra, el sector de la salut està vivint un dels períodes més convulsos. A les protestes pel col·lapse de les urgències als grans hospitals (a Vall d'Hebron la denúncia pública de la situació va suposar la destitució del cap del servei), s'hi van sumar els motins dels pacients ingressats a Bellvitge pel tancament durant els mesos estivals de fins a 2.091 llits a tot Catalunya. Les derivacions sistemàtiques de malalts en hospitals de la xarxa pública però de titularitat privada per reduir llistes d'espera, la unificació dels centres sanitaris públics de Lleida en un nou consorci i el projecte de venda de dades sanitàries anònimes indignen encara més sanitaris i pacients.

En aquest escenari, l'aplaçament de les aportacions de recursos destinats als equipaments sanitaris, tan de reforma com de millora, deriva en un negatiu impacte sobre la qualitat assistencial i el benestar sanitari dels catalans, que semblaria lògic haver posat fil a l’agulla, amb caràcter d’urgència, per tal d’emprendre les obres de reforma i millora per garantir la salubritat e higiene d’aquests equipaments.

No hay comentarios:

Publicar un comentario